La inundació

Self-will means believing that you alone have all the answers. Letting go of self-will means becoming willing to hold still, be open, and wait for guidance for yourself. It means learning to let go of fear (all of the "what ifs") and despair (all of the "if onlys") and replacing them with positive thoughts and statements about your life. Robin Norwood, Women who love too much

El sofà ja no li resultava tan incòmode. Recordava que, al principi, quan va arribar en aquell pis neutre i esquerp, buscava alguna postura i no la trobava. Això feia que no pogués gaudir dels seus moments de “t’ho mereixes” al seu cim. Amb el temps, el seu cos s’havia adaptat a ell.

Ja feia dos anys que compartien moments plegats. De cop i volta, com a les pel·lícules i a les novel·les, els moments viscuts en aquelles quatre parets d’aquell pis de Girona passejaven, desfilant a poc a poc, per la seva memòria. Li agradava jugar amb la tonalitat d’aquells moments i poder-los convertir en blanc i negre. Era l’únic que podia alterar. La melangia, com un tsunami, la inundava. I semblava que allà a fora, el temps s’havia sincronitzat amb aquella invasió de records. 

L’Onyar estava desbordat. Les seves onades gairebé colpien les finestres dels pisos de colors. Ahir se n’havia anat a veure una amiga i plovia, però era una pluja bonica, d’aquelles que la transportaven al país britànic, quan ella era una altra. Aquell xim-xim l’havia deixat compartir una copa de vi de dissabte, una conversa intensa amb algú que, com ella, es trobava perduda en una nit de novembre. Quan havia arribat a casa havia començat el ruixat. La va acompanyar tota la nit. I al matí, la inundació.

Les capses de cartró romanien recolzades al sofà, amb bosses i diaris. Portaven una setmana allà, com si esperessin que algú els donés un propòsit. Quin podia ser el pla d’una capsa de cartró gegantina? Emmagatzemar-hi tots els trastos acumulats. Li agradava la idea de pensar que tots ells tenien una aura especial, havien viscut els moments compartits en bona companyia: les nits de pel·lícules sota la manta amorosa de l’habitació, les copes de vi que havien acabat en petons melosos i carícies delicades, els sopars a la llum de les espelmes, les moixaines que ell li feia quan arribava i se la trobava estirada al sofà, rendida després d’una jornada a les trinxeres. 

Havien embellit aquell espai plegats amb molta tendresa. I com sol succeir, ara era a un d’ells a qui li tocava omplir-se de valentia i esperança per deixar enrere aquella bassa que havia quedat estancada i començar un nou corrent.