L'avió

Recorda la suavitat de la seva pell, la flonjor del seu braç i l'olor a macadàmia que feia el seu coll. La mateixa macàdamia amb la qual es llepaven els dits aquelles nits d'estiu que els acompanyava un bon gelat i una pel·lícula. Té la sensació que han passat segles. O que ho hagi viscut una altra persona. Una que ja no és ella.

Ara es recolza sobre la finestra de l'avió. Tot i no haver escollit el seient, ha tingut la petita fortuna de gaudir d'un lloc privilegiat des del qual contempla les llums diminutes de la ciutat que deixa enrere i la mitja lluna que il·lumina el cel. Enyora aquell acompanyament dels viatges plegats. La sensació que s'acabava un viatge però que aviat en començarien un altre, amb les mans entrellaçades. 

Llegeix un llibre. És curiós el fet que sempre en porti un al seu bolso. Aquella mania seva d'anar carregada i d'"aprofitar" el temps. La seva por a deixar per un segon la seva ment en blanc. I, paradoxalment, tot i els seus esforços, els dolços segons l'arrossegaven... Acaba absorta, somniant desperta, saltant d'instant a instant, de pensament a pensament. Li agrada aquest entretemps en què es pot permetre aquest deixar-se anar, capbussar-se en la immensitat dels seus records i els seus somnis. És un temps fora del temps. Un lloc entre el passat i el futur. 

Tanmateix, aquell llibre l'ha hipnotitzat de tal manera que no pot deixar de llegir-lo. "But Aisling want more. She wants the ring on her finger. She wants the hen with the willy straws. She wants the grand big house with the utility room of her dreams. When a week in Tenerife doesn't result in a proposal...". 

Un flaix d'un veí del seient del costat la cega. Intenta capturar una postal de la ciutat des de les altures. Un altra "flaix" provinent de la seva memòria dispara el seu cor. Aquell viatge que per a ella no havia tingut gaire importància, realment la tenia. Va ser un d'aquells grans moments de la seva vida. Un poderós moment dels que en un primer moment passen desaparcebuts però que adquireixen trascendència amb el temps. Era la gran bifurcació. Podia decidir un camí o un altre. Casar-se i tenir tot allò que des de ben petita havia desitjat, i que la protagonista del seu llibre semblava també anhelar. O, curiosa, prendre'n un altre ple de verdisses i incògnites. 

Encara, a vegades, es pregunta el per què d'aquella decisió. Hom està algun dia realment segur de les grans decisions que pren a la vida? Dubitativa, pensa en on seria ara si les coses haguessin anat d'una altra manera. De cop, l'hostessa la reconnecta amb la realitat, "Lady, do you want a coffe or a tea?". "A coffee, please".