Un sospir d'encís

No són fruit de l'energia, misteriosa i diàfana, les casualitats de la vida?

Aquell divendres, dolç i fugisser, la van dur a aquesta conclusió. S'havia trobat a dues persones que feia molt que havien desaparegut de la seva vida. "Deixar anar" era sa i necessari, es recordava a ella mateixa. I, tanmateix, sabia que aquelles retrobaments, durant aquell dia i a aquella hora, s'havien donat per alguna raó. L'atzar no podia ser tan savi.

Hi havia lluna plena i l'astrologia enunciava canvis sobtats, nous inicis, nous reptes. N'estava segura, tot tornava a girar.