"By the sea"

Estem acostumats a les típiques pel·lícules d'amor de Hollywood. Històries d'amor que neixen de forma casual. Noi xoca contra noia i s'enamoren. Sovint es troben amb algun problema: distància, motius laborals, família, amics... que decideixen posar emoció a l'aventura amorosa posant-hi pals a les rodes. Després de patir i plorar, navegant contra corrent, aconsegueixen arribar a bon port: un feliç matrimoni et VOILÀ. Tòpics que venen acompanyant-nos des de temps immemorials: Marc Antoni i Cleopatra, Helena i Paris, Tristan i Isolda... 

Però... què passa quan per fi aconsegueixen estar junts? Després del "The end"?  Com és la seva rutina, les seves discussions quotidianes i els seus petons amb gust de cafè dels divendres a la tarda? Aconsegueixen ser feliços?

Aquesta pel·lícula ens mostra com un matrimoni de 14 anys de vida s'enfronten a una de les crisis existencials més impactants. La buidor, la inexistent química, la manca de comunicació i els retrets són la tònica de la relació. Tanmateix, aconsegueix commoure a l'espectador que sovint ha viscut en algun moment de la seva vida aquest verinós desencís, la caiguda als inferns.

La pregunta és, què fa que una relació aconsegueixi vèncer els incendis i els monstres de tal abisme?

Què fa que una parella decideixi rendir-se i d'altres en surtin reforçats? És qüestió de força i lluita constant o hi ha alguna cosa més...?

I, suposo, que l'amor deu ser això.

"By the sea" (2015), psicodrama d'Angelina Jolie i Brad Pitt.