El fenomen de les línies paral·leles

Hi ha nits... I nits. 

Aquella va ser una d'aquelles nits que havia de ser especial, però més que especial fou reveladora. Se li va acudir el que va anomenar el "fenomen de les línies paral·leles".

 La carretera estava plegada de corbes. Aquelles corbes que l'havien fet somniar tant: en nits d'estiu i nits d'hivern. Sopars romàntics i picnics a la vora la platja. Caminades al voltant del far i copes de vi al costat de la llar de foc. I algú màgic. 

Però de cop i volta, una esquerda, com la de Madame Bovary, i els dos s'anaven separant. A càmera lenta. Es veien llunyans.

Sense saber per què, aquelles corbes de camí a Cadaqués li van evidenciar que només serien línies paral·leles que algun dia es van tocar.