En un dia calorós d'estiu una parella espera el tren en una atrotinada estació. Normalment viatgen, beuen cervesa i tasten noves begudes alcohòliques. La conversa que enceten és reiterativa. No és la primera vegada que ho parlen. Però la qüestió és...de què parlen que sembla tan important? On van?
Admiro les persones amb una tendència natural a ser molt clares, diàfanes. Tinc una inclinació especial cap a elles. Perquè jo sovint m'embolico, els pensaments se m'aglutinen i em sento pesant. Però és que -a vegades- ser clar és massa fàcil. El misteri implica desig i intriga. I jo que sóc de no acabar les frases, que sovint res del que dic és obvi, com un arxiu encriptat, i no goso... Com aquests punts suspensius.
Aquest conte és intrigant, emocionant i misteriós. Em va torbar. Em va fer sentir. De cop i volta ets un espectador, un observador, que té curiositat per aquella parella que es troba a l'estació de tren. Cap a on aniran? De què parlen? Què els hi ha passat? La lleugeresa de la vida i la insinuació condensades en aquesta delícia de relat. El recomano molt.
Turons com elefants blancs, Ernest Hemingway
Comentarios
Publicar un comentario