Àncora

Hi ha persones estel, persones muntanya russa i persones àncora. Les primeres et fan volar lluny i a velocitats desorbitades. Se t'emporten enmig d'un remolí de vent. Et fan sentir una gran sensació de pànic i felicitat alhora. I ràpidament s'allunyen. El més curiós és que sembla que els núvols se les engoleixen. Després hi ha les persones muntanya russa, amb les quals gaudeixes de moments esplèndids però, al cap de ben poc, sents que alguna cosa no acaba de funcionar. Sovint el vagó acaba estavellant-se. I, finalment, hi ha les persones àncora. Com tu. Persones que apareixen amb una gran serenor. Sense pressa, amb la tranquil·litat que les coses només poden anar cap a millor. Persones que van calant. Que fan un forat tan gran i inapreciable alhora i et deixen amb un pam de nas. Quan t'adones que han entrat a la teva vida, només pots respirar i somriure. Perquè saps que només et passaran coses bones al seu costat. Ah, i no pots oblidar en cap moment que han arribat per quedar-se al teu costat.