L'ensopiment

Estava inquieta esperant que la cridessin. La mortificaven els moments d'espera perquè no tenia el cap per fer alguna cosa de forma eficient i se li disparava el seu pensament. Sovint tenia ganes d'apagar aquella veueta que li rajava des del seu món interior. Calla, calla, calla...

Pensava en com van aparèixer tres protagonistes com Anna Karénina, Madame Bovary i La Regenta, Ana Ozores en tan poc temps. Segle XIX. I en com l'han fascinat sempre. Sobretot, l'ensopiment que provoca la vida diària en les tres somniadores de truies. La vida mundana. La vida grisa de les pàgines d'un calendari penjat al suro de casa. Aquest anar arrencant les fulles groguenques sense pena ni glòria. Aquest anar fent per fer. 

"Quina vida tan estúpida!" exclama Ana Ozores. Emma Bovary suspira mentre veu el seu marit, el rei de l'avorriment, dormint tranquil·lament al seu costat i anhela tenir un altre tipus de marit, d'aquells que es passen les fosques nits escrivint novel·les romàntiques a altes hores, mentre fumen i beuen licor. O l'intercanvi de mirades d'Anna Karénina amb el seu insuls marit, després d'un dels encontres amb el seu efervescent amant, "una sensació desagradable oprimeix el seu cor..."

I només podia pensar en com haurà de combatre aquests instants que no seran possibles d'eradicar perquè no poden deslligar-se del cost de la vida. Però també li ve una gran allau de força per intentar canviar els que sí que és possible de fer-ho. Detectar l'esquerda a temps. Amb coratge. I tapar-la. Ben blanca.