Multiplicació

Tenia un nus a l'estómac. Anava plegant la roba amb delicadesa. Es va quedar pensativa observant aquell conjunt de blonda color pólvora que li va regalar la seva germana aquell Nadal que va nevar tant. Es movia al ritme de la música. Llista aleatòria d'indie. L'espelma aromàtica de les seves nits de pel·lícula i gelat de macadàmia. Sabia que aquella escapada a la Cerdanya marcaria un abans i un després. Li va costar agafar el son. "Dorm, que demà no t'aguantaràs" s'anava repetint, i com més ho feia, menys s'adormia. 

Els carrers semblaven seus. Tothom dormia. Això incrementava la sensació que estaven sols en el món. Pensava que en això devia consistir l'amor: sentir-se protagonistes d'un somni. Com si la resta fossin figurants, escenaris, atrezzo per embellir els moments junts. Ell feia cara d'adormit. Va posar Sister golden hair. Es van entrellaçar les mans. Un camí per endavant i el maleter ple d'il·lusions. Somreien. 

Es van aturar a un hostal enmig de la collada. Volien un cafè calent i planejar el primer dia de muntanya. Ella considerava que seria més bonic fer els llacs de Malniu. Ell volia fer un pic. Pros i contres. Competien sobre quin seria el primer en remugar. Reien. 

Al sortir ella va declarar que el cafè i l'entrepà de formatge manxec li farien una mala jugada ara que encara els queda mitja collada. Van decidir que ella duria el cotxe. Conduïa un pèl nerviosa. Sentia els seus ulls foscos, punyents. No li agradava sentir-se observada. Però en aquell cas, aquella mirada atenta l'alterava. Va venir un cotxe sobtadament. Mentre ella tenia aquests pensaments, es va espantar i va xocar contra el guarda-raïl. Catacrac. El cor se li va encongir. Volia morir. Quantes vegades hem desitjat retrocedir en el temps per arreglar alguna cosa que hem trencat? Estava molt alterada. Ell li va dir que no passava res. Ella, orgullosa, va continuar conduint. Estava terroríficament enfadada amb ella mateixa.

A mesura que avançava, els sanglots s'anaven fent més forts fins que va esclatar a plorar.

-Atura el cotxe, si us plau. Em trenca el cor veure't plorar. Per què ho fas? Ja t'he dit que el Jeep és vell i està atrotinat de portar esquís i bicis amunt i avall. 

Silenci.

-Mira, farem una cosa, sortirem del cotxe, t'abraçaré i comprovarem que la ratllada no ha estat res. En aquest ordre. Què me'n dius?

Silenci. Els sanglots es van aturar. Ulls vidriosos.

Van sortir alhora. Es van posar davant del lateral esquerre. Ell es va posar a riure. Va fer una mena de xisclet.

Ella va posar uns ulls com unes taronges. No comprenia l'alegria que tenia aquell noi que feia dos mesos l'havia omplert de moments íntims i romàntics.

Ell, decidit, va agafar la clau i va començar a ratllar la part -la petita part- que havia quedat intacta.

Ella, estupefacta, va començar a cridar:

-Para, para! Estàs boig! Tu no hi toques! -mentre intentava agafar al vol les claus.

En un d'aquells contactes, es van fondre en un abraçada. Dolça. De cop i volta, ell es va separar de les seves galtes, encara humides, i li va dir:

-Estic bojament enamorat de tu. M'estàs fent una millor persona, Valentina.

Un salt. El cor li va fer un salt. Semblava que volia sortir de dins seu. El va besar sense parar.

-El cotxe és un instrument, és el vehicle que ens està portant a viure un cap de setmana increïble a la muntanya. El que importa som nosaltres i el que sentim. I sento que t'estimo.

Amiga li explica a amiga, enmig d'un bosc, a les 10 del matí. Va rient mentre li relata l'episodi. L'oient també es mostra riallera, però callada davant d'aquella història. Diuen que la felicitat es multiplica quan és compartida. Aquell matí assolellat s'havia produït la multiplicació més llarga que mai havia fet.