Rellegia El riu i la barca amb un cafè amb mel al cim de la tauleta de nit. Intentava recordar la persona que era quan l'havia llegit per primer cop, ara ja feia uns anys. Pensava en com Rodoreda aconseguia plasmar el canvi d'aquell protagonista embadalit de l'aigua. Aquell procés de metamorfosi dolorós, però breu. Quina transformació havia patit ella? Potser n'havia experimentat moltes, de petites, que havien emmotllat la persona que en aquell moment era. Només una certesa la calmava, tornaria a canviar. Tornaria a tremolar.
Tots estem en una constant metamorfosi. Encara que aquesta ens costi nits de pijama i insomni. Dies d'angoixa i tristesa. Sensacions que calen tant, que una creu que no en sobreviurà. Tot i així, ho fa. Sobreviu... I tot torna a començar.
Rodoreda, Mercè. La meva Cristina i altres contes. Barcelona: Educació 62, 2010.
Rodoreda, Mercè. La meva Cristina i altres contes. Barcelona: Educació 62, 2010.
Comentarios
Publicar un comentario