De la mateixa manera

Es va despertar pensant en com la trobaria a faltar. Va fer un petit exercici de sortir d’ella mateixa. De posar-se dins seu, ben endins.

Se’l va imaginar ben vestit, amb elegància i amb cara de son i molta feina per fer. Arribaria a l’hotel i enyoraria trobar-se-la a dalt de l’estudi treballant fins a altes hores. Manar-li la pressa per anar a sopar. Els seus peus entrelligats mentre miren la TV absorts pel cansament d’un dia més. La fredor dels seus dits. L’escalfor del seu cap sobre la seva gran espatlla. Les copes de vi que els enreden i aturen, per breus moments, la rapidesa dels rellotges del pis. Les abraçades espontànies entre somni i somni, entre sospir i sospir. La seva visita nocturna al lavabo i semidespertar-se per rebre-la amb una carícia. El cafè preparat a la seva tassa, a punt per beure. Les notes amoroses enganxades amb imans de diferents països a la nevera. Els petons fugissers però tendres de bon matí. Les trucades entre mil problemes diaris. Els moro de ganes d’arribar a casa per veure’t. Els sempre i tota la vida que mai semblen ficció.

I saber que ella el troba a faltar de la mateixa manera.