Com un tsunami

Ara, amb perspectiva, li semblava que el dolor, a vegades, tenia el mateix efecte que un tsunami. Igual de devastador. La gran onada. Destructora i imparable que acaba amb tot allò que es troba al davant. 

Així podria començar qualsevol text que podria llegir, un dilluns qualsevol, abans d'anar a dormir, quan els seus ulls tenen ganes de tancar-se, però els seus pensaments comencen a dansar amb ganes d'anar amunt i avall. O qualsevol text que pogués escriure, després d'una bona correguda per la muntanya, quan la seva ment havia navegat per mars profunds i se sentia alliberada.

I el tsunami havia arribat. Ho havia aturat tot. L'aigua havia deixat pas al desert més absolut de tots. I, contràriament, se li eixamplava el cor al recordar els últims moments viscuts.

Concerts en viu i improvisats dins del llit, sota la seva manta preferida, recolzada al seu pit. Mentre sonava la millor banda sonora, Tanca els ulls i els batecs del seu cor. Deixar passejar per dins seu els records d'aquells que van marxar fa temps, però que continuen essent en la seva essència, les seves paraules i els seus actes, cada dia. I sentir-se escoltada i acompanyada. Plorar perquè una en té ganes i temps. Perquè a vegades la vida és trista i a vegades és una guspira. I un necessita sentir-se petit i vulnerable per fer-se gegant i fort. Llegir sense tenir l'alarma activada, sabent que si es vol allargar, es pot fer, fins a l'infinit. Posar-se elegant per assistir al millor restaurant del món, el seu, on no fa falta més gent al voltant. On es pot pensar en posar espelmes i obrir el millor vi perquè sí. Sense haver de capturar el moment. Gaudint cada queixalada, cada paraula, cada somriure. Escoltar a l'altre, sense presses, analitzant tot el que diu. Enamorar-te d'aquell plec que se li fa al bell mi del front quan es posa seriós. I maleir els cops que t'ha passat per alt. Mirar per la finestra i contemplar la pluja com cau. Sense pensar. I deixar que el temps passi... Jocs improvisats. Converses banals però precioses. Viatges a altres continents des del sofà de casa. Mans enllaçades. Balls per combatre la manca d'exercici físic. Aquella banyera tan desitjada i posposada, amb espelmes, copa de vi i escuma, molta escuma. Fer endreça del passat amb ganes de mirar cap al futur...

I així, fins a l'infinit, mirant cap endins. Omplir-te altre cop. Aquest cop només amb petites coses. Quina falta que ens feia.