Un pensament

Tal i com sona, quan acabi tot això: voy a tomar el camino equivocado, voy a salirme de la trayectoria, voy a meterme en líos, jugar con fuego e incumplir las normas. Voy a volverme loca, vestirme de fiesta y perder la cuenta.
I recordo les nits en què vaig ballar amb totes les meves forces amb les meves amigues.
Els petons fets amb tot el cor.
Els missatges a altes hores de la nit buidant-me.
Els dies a foc lent, copa de vi en mà i una bona conversa, o no, però el sentiment de voler està allà amb aquelles persones.
Sentir com la sang circula dins teu i, de cop, l'electricitat de sentir-te feliç, i viu, i amb ganes de respirar i conèixer, saber, estimar, voler...
I les sortides de sol improvisades a la platja. A ple hivern. 

Viure.

Viurem.

Comentarios