A dé u

Avui, sota el cel grisós de febrer m'he adonat que la paraula adéu comença amb la primera lletra de l'abecedari i acaba amb una u, u de lluny. Un abisme les separa. La mateixa que ens allunya a tu i a mi en aquest precís moment. 

Qui ho havia de dir. Anys després, continuo amb el teu record. Ja no tens res a veure amb si soc o no soc feliç, però hi ha alguna cosa de tu que segueix molt present en mi. M’agradaria que de sobte, no te’m disparessis un dia plujós perquè he sentit aquella melangia que em fulminava sota el cel de Londres quan realment era lluny de tu i et volia amb mi. Tampoc quan algun desconegut em pregunta perquè tinc la sensació de no ser mereixedora de la meva felicitat. Ni quan amb una copa de vi a la mà recordo les nostres nits de reconciliació amb la impossibilitat d’evitar que se m'escapi parlar d'això nostre, que ja no existeix, i després senti que sempre estic amb el mateix i me'n penedeixi. 

Perquè ara és diferent. Tu continues acompanyat, amunt i avall, i sembles feliç, lluny de mi. Jo, molt més solitària que de costum, també semblo feliç. I, realment, ho soc. Ja saps, una felicitat que fa que gaudeixi dels grans moments i que estigui trista quan acabo una sèrie, quan m'enfado amb una amiga o quan sento que avui no m'agrada aquesta vida que a vegades pot veure's tan buida i sense sentit.

Per això, avui, invoco la teva presència a través del tecleig del meu ordinador per enviar-te aquest missatge, el darrer i que, possiblement, mai llegiràs. Necessito cridar ben alt que ho sento i perdonar-me a mi, però també a tu. Dir-te que com en qualsevol partida d'escacs, els dos vam ser peces importants en la vida de l'altre que es van eliminar mútuament. Que tan de bo poguéssim tenir una tecla d'ESC per suprimir els moments mesquins que ens van foradar el cor. I poguessis mirar-me als ulls i dir-me que estàs bé, que els dos ens vam ensenyar a estimar. Eliminar l'odi de les teves cèl·lules, les mirades cap a un altre costat quan em trobes per sorpresa, el teu nerviosisme incòmode. Poder abraçar-nos amb tota l'estima que ens vam tenir i ens tindrem.

No puc estalviar-nos tot el dolor que vam sentir. 

Només et puc dir 

Ho sento. Perdona'm. Gràcies. T'estimo.